VIATJANT AMB JOHN STEINBECK

158
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Un turista és algú que surt de casa seva per fer un tour –en francès, fer una volta. El turista es diferencia del nòmada o de l’emigrant perquè, a banda de ser totalment voluntari, el seu és un viatge que implica la tornada a casa, al seu lloc de residència habitual. Al capdavall el propòsit del turista només és fer una volta per canviar d’espai, viure temporalment en escenaris diferents als rutinaris.

A banda però dels plaers immediats que aporta canviar la perspectiva de la realitat o experimentar sensacions distintes a les quotidianes, tot sovint un viatge també serveix com a pretext per posar en qüestió la nostra identitat. Si a més el viatge transcorre amb una cadència lenta i pausada, oposat al ritme sincopat de la vida quotidiana, és probable que ens permeti descobrir noves afinitats intel·lectuals, espirituals, estètiques, olfactives o gustatives. És així com persones, pobles, paratges naturals i monuments actuen de mirall fent emergir racons ocults de la pròpia personalitat. I és probablement per això que quan tornem i cal recuperar la major part dels nostres hàbits i costums diaris, procurem bandejar-ne alguns que ja no volem reincorporar a la nostra rutina.

L’any 1960, John Steinbeck, ja essent un escriptor reconegut –el 1962, l’any de la publicació del llibre, rebria el Premi Nobel de Literatura-, sent la necessitat de conèixer més i millor el seu país, els Estats Units i tal vegada, a sí mateix. Per aconseguir-ho es llença a recórrer més de 16.000 kilòmetres amb una autocaravana, travessant trenta-quatre estats acompanyat del seu gos Charley. En el transcurs del seu periple, Steinbeck conversa amb gent de tota mena que li fan de mirall: un camioner, una cambrera, un granger o fins i tot un actor ambulant. També s’emmiralla en els paratges, en els detalls. Qualsevol cosa suggereix tota mena de reflexions sobre la condició dels seus conciutadans nord-americans.

Viatges amb el Charley (El cercle de Viena, 2019m Traducció de Marc Donat) és l’aplec de bona part d’aquests impressions. Esclar que no hi manca qui en qüestiona la veracitat: pel fet que en algunes etapes fos acompanyat per la seva dona; pel fet de que si va freqüentar més hotels de categoria dels que esmenta; per la versemblança d’algunes rutes… Posats a qüestionar, des de Catalunya podríem reclamar que enlloc l’autor cita el català Gaspar de Portolà, “descobridor” de la Badia de San Francisco, a tocar de la seva terra natal! Tal vegada però, serà més eficient per al nostre propi gaudi com a lectors, recordar als més desconfiats que Viatges amb el Charley no és una guia turística sinó una obra literària basada en un viatge dalt d’una autocaravana de nom Rocinante. Calen més pistes?

Viatges amb el Charley és el resultat, doncs, d’un viatge físic i espiritual d’un escriptor de salut ja fràgil, acompanyat del seu fidel i vell gos, amb qui dialoga com si fos el seu propi Sancho Panza. El viatge tanmateix depassa els límits de l’interès nacional esdevenint un reguitzell de reflexions sobre la condició humana i sobre ell mateix. Les seves són tranquil·les i temperades, lluny de dogmatismes i moralismes tranquil·litzadors. Tot sovint són simples preguntes que queden sense resposta; romanen en l’aire com si fossin conscients que ni les paraules ni el pensament poden encapsular el misteri de la vida. Hi ha qui hi veu certa nostàlgia, però jo diria que es manté més aviat en un cert estat de perplexitat com la que li provoca la idea de progrés, que si per una banda ens permet avançar, per l’altra sembla abocar-nos a la destrucció. De vegades són distants, com fetes per qui es mira les coses des de la barrera de la vellesa, albirant la mort que no tardarà en arribar. Potser aquest és el motiu de la senzilla saviesa que traspuen…

Molts viatges comencen abans de marxar, el d’Steinbeck i Charley acaba abans d’arribar. Però tant és perquè cada viatge és personal i intransferible, i cada lector farà el seu propi viatge perquè tal com diu Steinbeck: “tots els plans, prevencions, controls i coercions no serveixen de res. I així descobrim que no fem un viatge; el viatge ens fa a nosaltres”.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   
Article anteriorEL PARC DE DOVLÀTOV
Roger Sunyer és politòleg (UAB) i Màster en Direcció Pública (ESADE), assagista i escriptor. Ha publicat llibres d'assaig: Hacia una economía ciudadana i El turismo ciudadano y sus enemigos i llibres de ficció: El dilema existencial de Gerard Maler, Contes breus, brevíssims, d'escletxes i atzucacs, Relats del carrer (en preparació) | Twitter: @rogersunyer