DE VERITAT, EL TURISME ÉS LA PRINCIPAL PREOCUPACIÓ DELS BARCELONINS?

471
  • 8
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

No se sap molt bé el perquè hi ha qui es va mostrar relativament satisfet quan el darrer baròmetre municipal situava el turisme com la principal preocupació dels barcelonins i barcelonines.

La dada sens dubte és significativa: des del 2008 la llista de preocupacions, quan es preguntava pel principal problema de la ciutat, l’encapçalava l’atur i els problemes econòmics. El 2017 això ja no és així perquè per primera vegada el turisme se situa al capdamunt de la classificació com a principal problema de la ciutat. 

Els diaris van reflectir de manera unànime aquesta perspectiva. Així per exemple un d’ells informava que “El turisme ja és vist pels barcelonins com el principal problema que té la ciutat, cosa que no havia passat mai i que culmina un ascens imparable d’aquesta qüestió a la llista d’inquietuds dels ciutadans. Així ho indica el baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona

Per a alguns es tracta d’una bona notícia en la mida que confirma la visió de qui desde fa uns anys alerta sobre les amenaces del turisme.

També sembla que ho és per l’administració local pertinent que veu en aquesta dada un reflexe lògic de la realitat: “Hi ha una realitat que no s’inventa el govern. Aquesta percepció existeix des de fa molt temps.  Crec que aquest govern no hauria guanyat les eleccions sense explicar aquest fenomen” (…) “No és un problema de turismofòbia. És un problema de massificació”.

El fet curiós és que el baròmetre en realitat no diu en cap moment que la preocupació principal dels barcelonins sigui el turisme.

El que diu, quan es pregunta “¿Quin és el principal problema de la ciutat?”, és que un 19% creu que és el turisme però això no significa que el principal problema de la ciutat sigui el turisme, si considerem és clar que la ciutat la configuren la suma de tots i cadascún dels seus ciutadans i no és una entitat abstracte al marge d’ells.

Diguem que seria quelcom semblant al fet que algú ens preguntés “Quin és el principal problema de la Unió Europea?”, responguéssim “La indefinició del seu projecte polític, econòmic i social” i algú extraiés la conclusió que el principal problema dels europeus és la indefinició del projecte de la UE (i no l’atur o la seguretat per exemple…).

Però, aleshores, quina és en realitat la preocupació dels barcelonins i barcelonines? 

El baròmetre ho deixa ben clar quan pregunta directament pel problema principal que té la persona enquestada: aleshores de forma majoritària el 20,2% respon que és tot allò relatiu a la feina, a la seva manca o a unes males condicions laborals.

El més paradoxal respecte la línia oficial i mediàtica és que quan es pregunta directament a cadascú la seva opinió, només el el 2,7% considera el turisme com el seu principal problema, de manera que aquest àmbit es desplaça fins a la desena posició.

La confusió doncs no sembla possible: la preocupació principal de la ciutat, dels seus ciutadans i ciutadanes, és tot allò relatiu als recursos materials d’existència (la feina, principalment, o la seva absència…) i no pas el turisme. Opinió d’altra banda coherent tant amb els índex d’atur com unes perspectives econòmiques poc entusiastes.

Però aleshores per què el Baròmetre municipal reflecteix tanta disparitat entre el que preocupa primordialment a la gent i la percepció que té aquesta mateixa gent respecte els principals problemes de la ciutat? Per què hi ha tanta disparitat entre la opinió sobre la seva situació personal i la percepció dels problemes de la ciutat?

És possible que tot plegat sigui conseqüència de l’èxit d’un cert discurs anti-turisme que el vincula insistentment a l’anti-ciutat: expulsió de veïns, augment del preu del lloguer, convertir la ciutat en un parc temàtic, problemes domèstics, sorolls i comportaments incívics de tot tipus, mercantilització, capitalisme, etc…

Sense negar òbviament l’existència de conflictes que pugui ocasionar directament o indirecta el turisme, el problema de fons sorgeix quan es confon la percepció del problema principal de la ciutat amb el problema individual de cadascún dels seus ciutadans.

Sembla obvi que una política orientada als seus ciutadans s’hauria de centrar en aquesta segona perspectiva, però quan s’insisteix obstinadament en situar el turisme com a principal problema de la ciutat sembla que s’aposti per la política de les percepcions, on el més important no és la realitat en sí mateixa sinó la percepció que se’n té.

O potser tal vegada no és vulgui veure la realitat. En aquest cas potser tindríem una bona pista per entendre la utilitat d’un cert discurs anti-turisme, de la utilitat de fomentar el turisme com a problema per fer quelcom tan vell com desviar l’atenció, malgrat només 2,7% de ciutadans i ciutadanes considerin el turisme com el seu principal problema.

El problema per a la ciutat i els seus ciutadans seria aleshores que mentre s’alimenten cortines de fum es perden temps i recursos per a crear i implementar iniciatives públiques i privades o malbaraten oportunitats existents per millorar les condicions de tots i cadascún del seus ciutadans preocupats com estan principalment per l’atur, les condicions laborals o els recursos materials d’existència, tal i com el Baròmetre reflecteix clarament.

Tanmateix no deu faltar qui pensi que tot plegat no és un problema a considerar mentre els ciutadans i les ciutadanes no ho percebin així…

 


  • 8
  •  
  •  
  •  
  •  
  •