SIGUES SERIÓS I DESENVOLUPA EL TEU SENTIT DE L’HUMOR!

404
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Qualsevol que hagi llegit (o vist) el Nom de la Rosa sabrà de la importància que ha tingut l’humor en la història de la humanitat: en una freda i inhòspita abadia un monjo malcarat no vol que es conegui el segon llibre de la Poètica d’Aristòril, dedicat a la comèdia i la catàrsi del riure, simplement perquè l’humor és un acte sacríleg i irreverent. Per evitar-ho el monjo en qüestió no té cap inconvenient per enviar al Cel –o a l’Infern- , tots aquells que el llegexin.

Més enllà de la novel·la, si parem atenció al nostre entorn laboral més proper observarem com acostumem a situar l’humor en els entorns i moments menys transcendents: a les aturades del cafè, a l’hora de dinar o quan s’acosta l’hora de plegar. En canvi és habitual reservar les nostres cares més serioses i distants quan parlem “del que realment importa”. Quan hom arriba a una reunió de feina tothom espera que les cares mostrin una seriositat proporcional a la importància dels temes a discutir. Si hi arribes amb cara de pomes agres de ben segur et prendran seriosament i fins i tot pensaran que has dedicat el matí sencer a preparar la reunió que és a punt de començar. En canvi, si hi arribes rient pels descosits ràpidament hauràs de donar explicacions.

El diagnòstic és clar: més de set-cents anys després dels fets que narra la novel·la seguim interioritzant aquella vella idea segons la qual si hi barregem l’humor, qualsevol tema queda automàticament aigualit i, en conseqüència, perd transcendència.

Imatge seriosa-humorística de l'autor.
Imatge seriosa-humorística de l’autor.

I en canvi res més lluny de la realitat perquè l’humor és quelcom molt seriós. És una evidència que el sentit de l’humor i el riure beneficien la nostra salut, tant físicament com psíquica. En un procés emocional-cognitiu complex l’humor ens permet alliberar tensions, atenuar les preocupacions i ens provoca la distenció necessària que permet distreure’ns temporalment dels problemes que ens afecten, o bé ens possibilita abordar-los d’una manera diferent. Tant pels seus beneficis psicològics individuals, com per l’efecte positiu de contagi i per la seva capacitat creativa, el sentit de l’humor hauria de ser, de fet, un requisit imprescindible en qualsevol feina. Tenir sentit de l’humor comporta una actitud lúdica i optimista davant la vida, davant qualsevol problema que aparegui. Tenir sentit de l’humor facilita abordar els problemes amb un prisma més positiu i mantenir expectatives constructives de cara a un futur sempre incert.

Més enllà de la gràcia natural de cadascú, som nosaltres que podem decidir tenir més o menys sentit de l’humor. Si decidim tenir sentit de l’humor estarem adoptant eines per a la crítica constructiva que, per exemple, permetin identificar contradiccions, descuits o desequilibris existents en qualsevol organització. Amb sentit de l’humor podem escenificar situacions absurdes o quasi inversemblants que permetin generar la creativitat necessària per desbloquejar processos o projectes millorant la productivitat del conjunt de l’organització.

Per tot plegat seria interessant prendre’s seriosament el sentit de l’humor i situar-lo tant al centre de les organitzacions com de la nostra vida quotidiana. La segona part de la Poètica d’Aristòril, on se suposa que parla de les virtuts del riure, segueix encara perduda: potser es va cremar en l’incendi d’una Abadia al segle XIV o, fins i tot, abans; potser algun malcaradot la té desada en algún racó; però de ben segur si el sentit de l’humor recupera el sentit central en les nostres vides podrem dir en certa manera que el llibre haurà vist finalment de nou la llum.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •