MALEÏDA COHERÈNCIA!

468
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

De bon matí et lleves de bon humor. Baixes a fer un cafè al bar de sota casa just abans d’anar a la feina. Llegeixes notícies més aviat negatives, algunes molt negatives, altres directament una tragèdies socials i humanes en un país més o menys llunyà a la teva realitat: milers de morts, milers de refugiats. Et fastigueja que aquestes coses passin. Et fa ràbia i certa impotència. T’agradaria fer el que fos per canviar-ho, per evitar-ho. Et sents amb ànims per saber més coses sobre la noticia. Llegeixes en algun racó del diari el nom d’algunes empreses. Algunes les coneixes, d’altres no. Acabes el cafè i te’n vas pensant “això no hauria de ser!”. No tens més temps, però. A mig matí t’escapes al banc per una gestió personal. Mentre hi vas repasses en tot el que li has de dir. És aleshores quan recordes que algú et va parlar de la Banca Ètica, intentes recuperar els noms que et va dir on podies invertir els teus diners amb la garantia que no es destinen a empreses d’armament o determinats sectors que no consideres coherents amb la teva manera de pensar. Et malhumoreja pensar-hi perquè justament estàs anant al banc a veure com pots aconseguir més rendiment als teus estalvis que tens morts de fàstic en un compte a termini. Intentes oblidar-te del que et va comentar el teu amic. Quan arribes el banc ja no te’n recordes. Respires.

Il·lustració: Roger Sunyer i Tatxer ©
Il·lustració: Roger Sunyer i Tatxer ©

La persona del banc que t’atén és molt amable i atenta. Et tornes a sentir de bon humor, com aquest matí abans de llegir el maleït diari. El comercial del banc té el correu que li vas enviar fa dies i et comença a exposar les millors propostes per fer créixer sense aturador els teus diners i, el que és millor, sense assumir cap risc. Et parla de sectors estratègics, de països, de tecnologia punta, de valors borsaris… No et cal tanta explicació. La cosa és senzilla. Tu vols més calés. Ell et replica que a més calés més risc. Però enlloc d’atabalar-te, t’excites. T’has llevat de bon humor, amb energia i segueixes decidit a donar un tomb a la teva manera de gestionar els estalvis. A la reunió s’hi afegeix un altre comercial que et parla de més sectors i de més països. T’adverteix que alguns són inestables, que ofereixen riscos però també grans oportunitats.

T’esmenta noms d’empreses. Algunes ja les coneixies, altres et sonen de l’article que has llegit aquest matí al diari. Per un instant, dubtes. Recordes la sensació d’impotència que has tingut aquest matí. Tornes a dubtar però tires endavant. El teu cervell t’ajuda. Penses que són pocs diners, que si no són els teus seran els dels altres. Que, al cap i a la fi, tu ets una formiga i que res no canviarà res perquè diguis un sí o un no a les seves propostes. I en qualsevol cas, ningú no hi ha de saber. Finalment, penses que si et donen tants rendiments com et diuen ja seràs a temps de donar alguns diners a una ONG. Tanques l’operació. Te’n vas a casa satisfet. Aviat començaràs a veure’n resultats. Estàs content. Satisfet de tu mateix. L’endemà, com sempre, baixes al bar a fer el cafè. Demanes el diari. L’agafes però fas una pausa. Recules i el tornes a deixar al mostrador, sense ni mirar-lo. Decideixes degustes el cafè mirant la previsió meteorològica que donen per televisió.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •