LA POLÍTICA INGRÀVIDA

390
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Molta gent pensa que la NASA té cambres secretes d’entrenament on es pot eliminar la gravetat però el cert és que encara són un mite, fet que explica el perquè segueixen essent tan valorades les exploracions a l’Espai. Tanmateix, donada la velocitat dels avenços científics tot fa pensar que poden ser una realitat molt més aviat del previst. És obvi que aquesta seria una gran notícia.

L’existència d’espais tancats dotats de total ingravidesa obriria moltes possibilitats i aplicacions en camps fins ara insospitats. Un d’ells seria l’àmbit polític on la nova tecnologia permetria que els Estats, per exemple, poguessin disposar de Cambres Parlamentàries dotades de total ingravidesa. I és que sembla ser que la demanda d’aquest tipus de cambres està creixent exponencialment d’uns anys ençà entre la classe política. El motiu és ben senzill: ja ningú es vol asseure ni a l’esquerra ni a la dreta en un cambra parlamentària. Alguns no ho volen fer perquè mai s’hi han sentit del tot còmodes, d’altres simplement no s’hi volen asseure perquè consideren més intel·ligent i estratègic no ser identificats amb una opció ideològica concreta.

Il·lustració: Roger Sunyer i Tatxer ©
Il·lustració: Roger Sunyer i Tatxer ©

De fet, tant el terme Esquerra com el de Dreta tenen un origen ben casual. Concretament, el seu origen històric el trobem en la votació que va tenir lloc l’11 de setembre de 1789 a l’Assemblea Nacional Constituent sorgida de la Revolució Francesa on es debatia la proposta d’un article de la nova Constitució en la qual s’establia el veto absolut del Rei a les Lleis aprovades per la futura Assemblea Legislativa. Els diputats que estaven a favor de la proposta, que suposava el manteniment de fet del poder absolut del monarca es van situar a la dreta del president de l’Assemblea. En canvi, els que estaven en contra, i defensaven que el Rei només tingués dret a un veto suspensiu i limitat en el temps posant per tant la sobirania de l’Estat per sobre de la l’autoritat reial, es van situar a l’esquerra del president. Així el terme Esquerra va quedar associat a les opcions polítiques que propugnaven el canvi polític i social, mentre que el terme Dreta va quedar associat a les que s’oposaven a aquests canvis.

Des d’aleshores les Esquerres i les Dretes han servit per distingir tant aquells que volien canviar la realitat social i política per millorar les condicions de la majoria com els que les volien mantenir -o en tot cas canviar-les més lentament- per tal de preservar els privilegis de certes minories davant de la majoria de la població. Però és clar, l’origen tan banal i tan casual de la distinció Esquerra-Dreta simplement per designar els d’una banda i els de l’altra, és el que provoca que ara centenars de representants polítics d’arreu del món reclamin un tipus de cambres amb un interiorisme més adequat a la complexitat de la política actual. Cada dia que passa més diputats reclamen un nou espai que reflecteixi més adequadament les noves maneres d’entendre la política, que reflecteixi el moment tan complex, líquid, boirós, novedós, col·laboratiu, paradigmàtic, polièdric i enrevessat en el que vivim actualment. Enrere quedarà per fi, doncs, la simplificació política de les esquerres i de les dretes provinent d’un període com la Revolució Francesa que com tothom sap de complexitat no en van tenir cap ni una…

Certament, les Cambres parlamentàries dotades d’ingravidesa total solucionaran definitivament les incomodidats que han de patir els representants d’una i altra banda de l’hemicicle. Els diputats ja no hauran de suportar el pes ni la pressió d’estar situats a l’esquerra o a la dreta perquè literalment podran volar lliurement per la Cambra Parlamentària seguint l’òrbita que més els convingui en cada moment. Ara sí, per fi, els representants polítics podran situar-se en múltiples eixos voleiant per tot l’espai ingràvid de la cambra: esquerra-dreta, a dalt i a baix, davant i darrera, en diagonal, en moviment vertical-horitzontal, cap per amunt i cap per avall, del dret i del revés, en qualsevol de les posicions que la ingravidesa permet. Els límits ja no seran ideològics sinó el que permetin els malucs dels propis diputats. Potser serà aleshores el moment idoni perquè gimnastes i acrobàtes accedeixin a la primera fila de la política. Serà, definititivament, una nova era: l’era de la política ingràvida.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •