EL MÓN NECESSITA MÉS TIMIDESA I MENYS ASSERTIVITAT!

1880
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Ets tímid? Et preocupa? Pateixes en una aula o en una reunió per si algú et pregunta alguna cosa? Has passat autèntiques angúnies en els maleïts espectacles de màgia quan demanen voluntaris? Has hagut de suportar que el llest de la classe s’emporti la persona que t’agrada sense tu no hagis pogut anar més enllà de poder aguantar-li el paraigua en un dia de pluja? Doncs, si és així, ja pots deixar de preocupar-te!

Sí, d’acord, sabem que la timidesa és un sentiment d’inseguretat, de temença fins i tot. No endebades “timidesa” prové de temor i aquest del llatí “timor” i el grec “déima”. En ambdós casos doncs, implica tenir por davant alguna cosa. I és clar, en una societat que valora tant l’assertivitat, l’audàcia, l’emprenedoria, la fortalesa, la decisió i la seguretat, sembla lògic pensar que la timidesa esdevingui quelcom negatiu que de totes totes cal evitar si es vol tenir èxit en qualsevol dels àmbits de la vida. Simplement no pots ser tímid o tímida: has de ser el més llest, el més ocurrent, el més xerraire, el més graciós, el més espavilat, el més de tot, però siguis el que siguis sobretot no et mostris tímid ni temerós davant de res! I és clar, en aquesta cursa els tímids simplement no juguen.

Il·lustració: Roger Sunyer i Tatxer ©
Il·lustració: Roger Sunyer i Tatxer ©

Ja sabem que la timidesa es concep habitualment com un problema, però quantes vegades el problema del tímid no és la presència dels assertius? Dels que no callen? O dels que no deixen parlar? Dels que no s’aturen fins que els dones la raó, dels que fan l’impossible per acaparar l’atenció? Dels que volen atraure totes les mirades, micros i càmeres? Quan talent, quantes bones idees no s’hauran perdut perquè un assertiu no ha deixat expressar-se a un tímid? I si el problema, doncs, no fossin els tímids sinó els assertius? Quantes persones per exemple són tímides en un determinat entorn, en un determinat escenari, davant determinades persones i en canvi, en un entorn d’amics o de gent més propera no són molt més exuberants i audaces?

Més enllà de fòbies socials, la timidesa pot contenir valors ben necessaris en una societat tan i tan competitiva com la nostra. Un bon tímid té un cert temor al que pugui passar i aquest temor el fa ser prudent i per això prefereix escoltar, prefereix ser preguntat abans d’intervenir, el tímid no voldrà imperar i no tindrà necessitat d’imposar el seu criteri per sentir-se victoriós. Si volem canviar el món, cal canviar-lo des de les pròpies formes individuals de comunicar, de relacionar-nos i d’expressar-nos. És hora doncs, que els tímids facin un pas endavant: el món necessita més timidesa i menys assertivitat!


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •