CREA LA TEVA PRÒPIA EMPRESA O JUGA AL CANDY CRUSH!

372
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Obre la teva ment! No et limitis! Millora les teves habilitats emocionals! La teva empatia! Domina l’entorn digital! I sobretot l’anglès! I a ser possible una altra llengua. L’alemany estaria bé, el xinès seria perfecte! Escriu bé, comunica bé, augmenta la teva xarxa social! Forma’t! Recicla’t! Pensa en bones idees i llença’t sense por! L’èxit és per als que se saben aixecar una i altra vegada. Si segueixes tots aquests consells l’èxit està assegurat. Hi ha un tresor per tu, esperant-te. En algun lloc. L’únic que has de fer és trobar-lo…
Quan has acabat d’assistir al 150è taller sobre emprenedoria i has llegit el 250è llibre d’autoajuda empresarial estàs convençut que, efectivament, tens un tresor dins. Que només l’has de buscar. Remenes i remenes i no l’acabes de trobar. Penses que deus ser una mica curt de gambals perquè a tort i a dret et presenten casos de gent que s’ha fet milionària muntant un negoci des d’un pàrquing vell i brut. Penses aleshores, que potser el problema és que no tens pàrquing. O no vas amb bambes prou modernes. Però no! Per sort has llegit un darrer llibre (el 251è): “Com ser milionari sense haver de dur bambes modernes” i et convences que ets un crack. L’únic que has de fer és creure-t’ho d’una vegada per totes. Doncs, va! T’ho creus, encara que no pots evitar pensar que el teu mapa del tresor deu tenir 800 pàgines i no pas un parell o tres d’indicacions com solien tenir els mapes del tresor amb els quals jugaves de petit. Però bé, saps que no et pots desesperar. Ets un crack i ho demostraràs!

Il·lustració: MSM ©
Il·lustració: MSM ©

Està tot decidit, doncs. Tires endavant la teva idea de negoci. Has fet el pla. Des de l’Administració Pública t’han ajudat i n’estàs satisfet. Ho tens tot estudiat. Per fi, arriba el gran dia. El negoci comença a caminar, tot és a punt, de manera que ja pots començar a pagar: pagar per comprovar si la teva marca està registrada o no, pagar per registrar-la, pagar els Autònoms, pagar el gestor, pagar el domini, pagar pel local, pagar pel mobiliari, pagar les assegurances i així fins un llarg etc.. Després dels primers mesos el negoci no acaba d’anar tan bé com havies planejat. Sabies que podia passar i no et preocupes. Al capdavall has llegit i rellegit mil-i-una vegades que cal perseverar fins arribar al punt d’equilibri. Ja sabies que has de saber navegar en la incertesa. A més, no tot és incert: saps que seguiràs pagant cada mes, això no canvia. Tanmateix, el finançament propi s’està esgotant i parles amb el banc. Et miren amb cara de pena i de perdonavides. El cert és que no pots demostrar ingressos prou solvents. Intentes argumentar que més del 50% del que factures el dediques directa o indirectament a pagar impostos, de manera que amb la resta has de pagar els costos de l’activitat. Però no hi ha manera, hauràs d’anar a un altre banc. Tens la sensació d’estar perdent el glamur de l’emprenedor. De fet, més que emprenedor et comences ha sentir un tanoca.

Vas a fer un cafè per airejar-te i evitar dir bestieses i estirabots al proper banc que acudeixis. Agafes el diari per desconnectar. Llegeixes en algun racó la normativa legal a la qual està subjecte qualsevol emprenedor: la Llei de Seguretat Social, de Protecció de Dades, de Prevenció de Riscos Laborals, de Blanqueig de diners, de normativa bancària i comences a pensar que l’Administració Pública t’ha animat a llençar-te a la piscina i en ple vol te l’està traient. Tens complexe d’ou esclafat. Però no vols caure en la crítica fàcil. Recordes el 81è llibre que vas llegir sobre la mentalitat positiva per a ser el nou Bill Gates. Passes la pàgina i llegeixes que cada dia tanquen de mitja 180 empreses i que més del 70% dels negocis no arriba als 4 anys. Decideixes no seguir llegint per no atabalar-te més i tanques el diari. No et pots desanimar. Recordes el darrer seminari que vas assistir sobre proactivitat emocional i saps que has d’aguantar el desànim. Prefereixes mirar la televisió per veure si et distreu i et quedes atònit i estupefacte quan veus les imatges de la presidenta del Congrés de Diputats de Madrid jugant al Candy Crush en plena sessió parlamentària. STOP. NOTA DE l’AUTOR: per motius d’educació i cortesia l’autor no pot reproduir ni el to ni el llenguatge que el protagonista d’aquesta història va emprar en aquell precís instant, preguem disculpeu les molèsties.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •