RETRAT D’UN LIBERAL D’ESQUERRES

216
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Habitualment el liberal d’esquerres no sap que és liberal d’esquerres. Vota ara aquest, ara aquell, tot sovint sense entusiasme perquè veu pros i contres arreu. L’incomoden les picabaralles, la teatralitat i el fastigueja en gran manera les dinàmiques d’uns i altres per deshumanitzar-se, per voler imposar la seva bona fe als altres, amb evidències que cadascú considera irrefutables.

El nostre liberal d’esquerres no coneix Max Weber, però com ell, considera convenient desapassionar el debat, aproximar-s’hi tan racionalment com es pugui, evitant de totes totes sucumbir a la temptació d’encantar-se amb relats de salvació col·lectiva.

De vegades, té ganes de plegar. La seva desesperança no arriba als extrems del malaurat Stefan Zweig, que es llevà la vida preveient la consolidació del nazisme al món, convençut de la impossibilitat de redreçar la humanitat. La seva, el tempta a transitar d’un estoïcisme militant a un epicureisme contemplatiu, abandonant qualsevol vincle amb la vida política.

Tanmateix, mai acaba de desconnectar del tot i retorna, una i altra vegada puntualment, a una nova votació, persuadit que és un deure que no pot bandejar. Ho fa empès per l’ètica de la responsabilitat: per expressar la convicció que només amb la contraposició pacífica d’idees es pot parlar de tot; perquè segueix essent el menys dolent dels sistemes polítics conegut; perquè, al capdavall, la democràcia segueix essent la millor forma per a resoldre pacíficament els conflictes, per punyents que siguin, per evitar qualsevol enfrontament civil, sigui entre persones o nacions.

Ben al contrari dels que pretenen imposar la seva cosmovisió, al nostre liberal d’esquerres poques coses li atrauen més que la diversitat d’opinions. És per això que no tem el debat, ans al contrari, el cerca: per aprendre, per créixer, per alliberar-se dels propis prejudicis. La pluralitat no és només doncs un principi moral, sinó que actua com una eina pràctica, utilíssima per qüestionar-se a sí mateix, per refutar bona part de les  pròpies conviccions en un procés tan plaent com infinit, que alguns consideren el camí del coneixement. El gran enemic del nostre liberal d’esquerres, per tant, no és aquell que expressa una opinió diferent, o la contrària, sinó tota expressió autoritària que anul·li o limiti la pluralitat, la diversitat, la contraposició d’opinions i la resolució de conflictes profunds mitjançant el vot.

El nostre liberal d’esquerres no ho expressaria en aquests termes, però és un ferm defensor de l’individualisme polític. De cap manera associa individualisme a egoisme, ni a res semblant. Ell mateix participa, de fet, en grups i organitzacions socials de tota mena i, si parlem de nacions, se sent identificat amb la catalana, entenent que d’altres ho puguin estar amb qualsevol altra.

Al nostre liberal d’esquerres li agrada tocar de peus a terra. És per això que, malgrat no ho esbombi als quatre vents, reconeix les virtuts del capitalisme, conscient que és el primer model econòmic que ha permès una considerable generalització de la riquesa, molt per damunt d’altres sistemes coneguts, com l’estamental, l’esclavista o el comunista, tal i com prova el fet que, malgrat exposar una llarga llista de defectes, cap dels seus crítics més afilats n’acaba mai fugint.

Admet igualment la importància de la propietat privada i no ha acabat mai de combregar amb la distinció entre el ser i el tenir. Pel nostre liberal d’esquerres, tenir recursos econòmics propis -i de ningú més- és un pas imprescindible per poder ser. I, a l’inrevés, no tenir res, més que acostar-te, t’allunya de qualsevol aspiració de llibertat.

Per tot plegat, el nostre liberal d’esquerres considera que el mercat no és res més, ni menys, que l’aplicació dels principis bàsics de la llibertat personal en l’àmbit econòmic. En això és pràctic, i més que encaterinar-se amb la bellesa de l’horitzó, d’un futur inabastable, quasi mític, prefereix orientar-se al present, ple de defectes, però manipulable gràcies la innovació i a noves propostes operatives de millora. La seva visió és ben simple: en un mercat amb regles clares i en cap cas favorables a grups conxorxats, cal facilitar condicions per tal que amb una combinació d’esforç, talent i sort, tothom pugui desenvolupar la seva pròpia individualitat, en el camí d’una major llibertat personal.

De la noció d’estat no en fa bandera, ni a favor ni en contra, però té clar que ha de ser un simple instrument, no pas una finalitat, que ha de contribuir a mantenir les condicions per a que les persones puguin desenvolupar les seves llibertats personals i econòmiques, i procurar crear-ne de noves per aquells que les hagin perdudes o no en disposin.

Tot, al cap i a la fi, ha d’estar al servei de les persones, de l’alliberament personal, i no a l’inrevés. És per això que el nostre liberal d’esquerres, encara que ell no ho expressaria així, és liberal i d’esquerres.

I ho serà, com a mínim, fins el dia que es pregunti quina distinció hi ha entre un liberal d’esquerres i un de dretes, i si té sentit l’afegitó d’esquerres. Serà aleshores quan s’interrogarà si no fora més acurat considerar-se, simplement, una persona liberal.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   
Previous articleEL PATRIARCA
Roger Sunyer és politòleg (UAB) i Màster en Direcció Pública (ESADE), assagista i escriptor. Ha publicat llibres d'assaig: Hacia una economía ciudadana i El turismo ciudadano y sus enemigos i llibres de ficció: El dilema existencial de Gerard Maler, Contes breus, brevíssims, d'escletxes i atzucacs, Relats del carrer (en preparació) | Twitter: @rogersunyer