OLYMPE DE GOUGES O QUAN LA REVOLUCIÓ DEVORA (TAMBÉ) LES SEVES FILLES

477
  • 3
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Revolució

A principis de la primavera de 1793, poques setmanes abans de ser guillotinat, Vergniaud deixà anar un grandiloqüent discurs on presenta la Revolució Francesa “com un Saturn que devorarà a tots els seus fills si l’imperi de la llei se segueix ignorant”. La frase fa referència al mite de Saturn que sintèticament explica como el seu germà gran Tità li ofereix regnar enlloc seu només amb la condició de no poder tenir fills. Com que Saturn ja en tenia i donat que volia regnar, els va devorar.

Vist amb perspectiva sembla que la famosa frase de Vergniaud adquirí ple sentit si considerem que més de 40.000 persones de tota classe i condició van ser guillotinades, encara que no manquen fonts més consevadores que emfasitzen el fet que només foren 15.000. Sigui com sigui semble inqüestionable que la Revolució va devorar efectivament bona part dels seus fills i també de les seves filles.

olympe de gougesUna d’elles va ser Olympe de Gouges que malgrat la llarga llista de contribucions a la causa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, també acabà la seva vida gràcies la guillotina. Per què va acabar així? Per què Laura Manzanera la considera la cronista maleïda en la seva apassionada biografia?

Potser pel fet de ser una dona bastarda, provinciana o semianalfabeta. O potser perquè tot plegat no li impedí freqüentar i gaudir del glamour de Versalles, o potser perquè va intimar amb el cosí de Lluís XVI, el Duc d’Orléans.

El 1786 Barthélemy-François-Joseph Mouffle d’Angerville a les seves Memoires secretes la descriu com “Una dona magnífica, molt viva, fogosa, avui en retrocés però encara amable i susceptible d’aixecar passions, i que prudentment renuncia a la galanteria per a llençar-se a tot allò culte, a la instrucció”.

Als seus encants físics Olympe hi suma els seus encants intel·lectuals esdevenint per pròpia voluntat escriptora. A través de més de 4000 págines -entre obres teatrals, pamflets, cartes, textos filosòfics, satírics o utòpics- la seva pròpia manera de veure les coses i tota mena de reinvidicacions.

Reivindicà i practicà l’amor lliure, va combatre la pena de mort, defensà en tot moment els més dèbils -en aquell moment els negres esclavitzats, les mares solteres, prostitutes o sense llar-; denuncià qüestions tan polèmiques com la corrupció o el malbaratament de fons públics; denuncià sense embuts els abusos de l’Antic Règim; es manifestà obertament monàrquica constitucional i defensora del republicanisme democràtic dels girondins, fins i tot quan l’implacable jacobinisme ja dominava el poder en nom de tot el Poble. 

Dos anys abans del seu tràgic final al 1793, va escriure la seva famosa “Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana” considerada el primer manifest feminista on parafraseja la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 26 d’agost de 1789, i on proposa l’emancipació femenina en el sentit d’igualtat de drets o d’equiparació jurídica i legal de les dones en relació als homes. El seu primer artícle no pot ser més clar: “La dona neix lliure i roman igual a l’home en drets”.

Amb aquesta “Declaració” Olympe de Gouges proclama l’autèntica universalizació dels drets humans denunciant que la Revolució oblidava a les dones en el seu projecte d’igualtat i llibertat. Per això reclamava amb vehemència un tracte igualitari per a les dones en tots els àmbits de la vida tan públics com privats: dret a vot i a la propietat privada, poder participar a l’educació i a l’exèrcit, i exercir càrrecs públics arribant fins i tot a demanar la igualtat de poder en àmbits com la família o l’Església.

Amb encerts i errors com qualsevol altra persona, Olympe de Gouges procurà millorar les coses de quantes més persones millor desde les seves pròpies conviccions sense deixar-se emportar per la volonté de tous comandada, interpretada per una sola persona, fos sota un sistema monàrquic o d’un de suposament republicà.

Per això no va deixar de criticar les contradiccions, incoherències i cobardies del govern revolucionari. La seva vocació lliurepensadora li impedí ser més prudent en les seves manisfestacions fins al punt que no titubejà ni davant del Terror ni davant del propi Robespierre. I és clar, l’absolutisme revolucionari la condemnà.  Pel seu pesistent individualisme compromès va ser empresonada, considerada traidora a la Pàtria, va ser jutjada sense dret a advocat defensor i clamant per la seva estricta innocència fins al final, va ser guillotinada no sense abans demanar venjança. Tanmanteix el cos va ser llençat a una fossa comuna i el seu nom oblidat.

Més de dos-cents anys després Ségolène Royal, a les portes d’assolir la presidència de la República va prometre que traslladaria les seves cendres al Panteó de París. Finalment la candidata socialista va ser derrotada, de manera que Olympe de Gouges encara no pot descansar al Panteó. Olympe de Gouges

Potser va ser la derrota electoral que ho va impedir o potser sigui ella que es negui entrar en un edifici el frontispici del cual segueix expressant l’agraïment de França només aux grandes hommes.


  • 3
  •  
  •  
  •  
  •  
  •