SI NO VOLS UN ALTRE TRUMP, DEIXA D’INSULTAR-LO!

394
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

“No saben el que significa Trump”, “S’han deixat endur pel somni d’un país que ja no existeix”, “És racista”, “Masclista”, “Putero”, “Un nen mimat que forma part de l’elit”: la conclusió després de les eleccions nord-americanes per a la majoria de persones anti-Trump és que els electors nord-americans -en realitat els electors nord-americans que van votar Trump- són idiotes, és a dir, incapaços de tenir una capacitat suficient per a emetre un judici polític.

La paraula idiota prové del grec ἰδιώτης (idiotes) per a referir-se a l’home que no s’ocupava dels assumptes públics i  només ho feia dels seus assumptes particulars. Al segle IV AC, la democràcia atenenca contemplava fins i tot certs ajuts econòmics provinents dels impostos per poder facilitar la participació política, de manera que es considerava així despectivament a qui renunciava a implicar-se en la vida col·lectiva que li afectava malgrat totes les facilitats que es donaven. Més endavant, el llatí recollirà el sentit despectiu, d’algú ignorant, poca cosa, sense coneixements, connotacions que s’estendran durant el Renaixement i provocaran que la medicina francesa del segle XVII, en la seva classificació de les deficiències psíquiques o retards mentals, reculli el terme idiota com a categoria de deficiència mental. I així  fins nostres dies en què idiota s’utiliza per denominar algú amb poques llums.

Si considerem el significat original queda clar que els votants de Trump no només no són idiotes sinó que més aviat són tot el contrari perquè han exercit el seu dret i el seu deure democràtic, han expressat la seva opinió -ens agradi o no- mitjançant el seu vot. És lògic que els que no el van votar, els que van votar a Clinton o els que se senten atemorits pel creixement del populisme arreu, es mostrin consternats però la superació d’aquest fenomen no es frenarà dimonitzant, insultant o desqualificant. De fet gran part de l’èxit de Trump es deu precisament gràcies a la ingent quantitat d’insults i atacs rebuts -fins i tot del bàndol republicà. En certa manera “la reacció a la seva acció” ha aconseguit l’objectiu que justament ell pretenia: minimitzar els seus insults. Així cada insult que ha rebut Trump l’ha ajudat a configurar el seu paper de víctima i li ha estat francament útil per a situar-se en el seu escenari preferit: el d’una mena de Sol davant el perill o en la seva versió moderna d’un Clint Eastwood davant deu malvats pistolers, el d’un David contra Goliat -recordem que el seu pressupost era la meitat que el Hillary o que les principals empreses borsàries apostaven per Hillary.

Sigui com sigui el cert és que qui estigui realment interessat en frenar victòries com les de Trump en les seves respectives pròximes cites electorals hauria en primer lloc de deixar de tractar als seus votants d’idiotes, començar a considerar-los com a votants tan assenyats -o tan poc- com els votants que van optar per Clinton; igualment hauria de procurar superar tan aviat com sigui possible les reaccions escandalitzades, aclaparades, indignades que acaben derivant en deslegitimació, desqualificació,  menyspreu i en insultar l’adversari. Qui no vulgui un altre Trump no hauria de caure en la seva provocació, caure en la seva estratègia -el ressò mediàtic dispensat de forma gratuita, encara que fos per atacar-lo, ha superat xifres rècord de milions de dòlars- i s’hauria de centrar més aviat en l’autocrítica profunda, en conrear el respecte democràtic a l’adversari -per difícil que sigui- i per fomentar una anàlisi desapassionada de l’adversari. Sens dubte deixar de tractar als seus electors com idiotes serà el primer pas per evitar el proper triomf d’un altre -o d’una altra- Trump.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •