L’EQUIDISTÀNCIA NOMÉS POT SER TEMPORAL

566
  • 3
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

L’equidistant s’ho mira tot desde la barrera, entre avorrit i fastiguejat per les incomoditats d’un conflicte que considera no és el seu. Quan aquestes incomoditats el destorbin en excés, demanarà explicacions.

Equidistància és la qualitat d’equidistant, d’aquell que políticament equidista entre dos punts, dels quals s’hi sent igualment llunyà, igualment proper. Per exemple entre la guerra i la pau, els aliats o els nazis, el capitalisme o l’anticapitalisme, l’europeisme o l’antieuropeísme, els ecologistes o els antiecologistes, el creixement o el decreixement. 

En el cas d’un conflicte amb dues parts ben reconeixibles, l’equidistant sap que la seva és una posició temporal. Per això sospira que ningú li demani el seu parer. Quan aquesta abstenció esdevé impossible de justificar, sospira perquè el conflicte s’acabi per si sol, i amb ell les molèsties que ocasiona: de manera màgica, espontània o per l’esclafament d’un dels dos subjectes contraposats.

De totes maneres és ben conscient que si això no succeeix i el conflicte es perllonga, finalment haurà de prendre partit per una o altra banda. I això el neguiteja perquè mantenir la veu crítica desde l’equidistància sempre és més fàcil que fer-ho des del recolzament a un dels dos bàndols en conflicte. Tanmateix, si persisteix en mantenir-se a la zona de confort seran els altres que ho faran per ell, seran els altres que se l’apropiaran, que el veuran com a legitimador o deslegitimador -segons el cas- i actuaran en conseqüència.

Tot és qüestió de temps, per tant. Només és qüestió de temps que puguem esbrinar si l’equidistància no amaga una presa de posició no explicitada o una aversió al risc a assumir les hipotètiques conseqüències negatives de prendre partit. Només amb el temps constatem com la perfecta i immaculada equidistància queda desemmascarada.

El temps, doncs, ens permetrà distingir el que és un irrenunciable dret al dubte inicial d’una més que qüestionable posició política basada en rentar-se les mans, tot esperant treure profit del desgast dels posicionaments en conflicte. 


  • 3
  •  
  •  
  •  
  •  
  •