L’ALTRE PROCÉS

582
  • 4
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Certament es poden criticar moltes coses del procés. De crítiques n’hi ha hagut i n’hi ha per a tots els gustos i condicions:

Que si tot és una cortina de fum per amagar la corrupció; que si en realitat ha servit com a instrument perquè alguns mantinguin les seves posicions de poder; que si ha servit i serveix per tapar les retallades; que si és una forma de populisme per fer creure la gent en un nou món que ho arreglarà tot; que si en realitat és un joc de cartes per aconseguir una millor posició negociadora amb l’Estat espanyol; que si es una manera de tenir distreta la ciutadania mentre passa la crisi; que si es una forma de culpar de tots els mals a Madrid; que no se sap ni com ni quan es pot assolir la independència; que si enlloc d’atraure seguidors s’insulta i es desprecia al que no pensa igual, al que no aposta per la independència de Catalunya; que si s’abusa dels dies històrics; que arribada l’hora de la veritat ningú gosarà fer una passa endavant, i així fins una llarga llista pràcticament inacabable.

Dependrà de la maduresa dels que opten per un estat independent en forma de república acceptar-les, destriar quines són simples atacs de deslegitimació d’aquelles que contenen elements fonamentats i en conseqüència incorporar les reflexions oportunes que permetin millorar el procés. I és que cal exigència per assolir l’excel·lència

Per qüestions òbvies els més crítics amb el procés acostumen a ser els no independentistes, els que creuen que tot plegat no va enlloc, sigui perquè s’ha de parlar del que realment interessa a la gent, sigui perquè creuen honestament en les virtuts i en la conveniència d’apostar abans per un procés cap estat espanyol en forma de república federal

Des d’una perspectiva democràtica cal reconèixer la validesa i legitimitat de les diferents posicions entre d’altres coses perquè permet constatar com en realitat -a banda dels que opinen que no cal fer res o fins i tot tornar cal enrere- hi ha un altre procés més o menys explícit que malda per un estat espanyol federal o confederal. 

Així un cop reconeguts els dos processos caldrà, per ser justos, explicitar també les crítiques a aquest altre procés, aquell que aspira a un estat espanyol en forma de república federal. 

Certament es poden criticar també moltes coses d’aquest altre procés. De crítiques n’hi ha hagut i n’hi ha per a tots els gustos i condicions:

Que si en realitat amaga la voluntat de no mullar-se respecte la independència; que si es fa tacticisme per conservar una majoria de votants no independentistes; que si es reivindica l’esperit revolucionari a tort i a dret i en canvi s’exigeix que el referèndum sigui pactat amb qui no vol pactar ni acordar res; que si es reconeix el dret d’autogovern de pobles i nacions d’arreu del món però es nega el de Catalunya; que si amb tot plegat es fa la puta i la ramoneta dient una cosa aquí i una altra a Madrid; que si no es fa res per acabar amb la monarquia i impulsar una república espanyola; que si no es vol acceptar ni reconèixer que a l’Estat espanyol hi ha una clara majoria hegemònica que no té cap interès ni prioritat en federalitzar l’estat; que si es juga continuament amb la idea de poble i democràcia però quan una majoria ho reclama no se li dóna suport, i així fins una llarga llista pràcticament inacabable.

Dependrà de la mateixa manera de la maduresa dels que opten per un estat espanyol en forma de república federal acceptar-les, destriar quines són simples atacs de simple deslegitimació d’aquelles que contenen elements fonamentats i en conseqüència incorporar les reflexions oportunes que permetin millorar el seu procés. I és que cal exigència per assolir l’excel·lència.

Els primers podran dir que ja tenim data i pregunta. Els segons podran dir que es un pas més en el processisme independentista mentre no sigui formal o mentre no es faci efectiu. Ben aviat ho veurem.

En tot cas, no cal ser molt perspicaç per constatar una petita gran diferència entre ambdós processos: mentre el procés per a que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república ja ha explicitat públicament la seva data i la seva pregunta, l’altre procés, el d’un estat espanyol en forma de república federal, encara ni tan sols s’ha plantejat la conveniència o no de preguntar res a ningú.

 


  • 4
  •  
  •  
  •  
  •  
  •