EL SENY DE LA CUP

378
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Són incomptables els articles, notícies, tertúlies que consideren la CUP antisistema, antiordre i antitot com a sinònim d’organització mancada de tota responsabilitat. En contraposició a ella, altres partits tradicionals s’erigeixen com exemples de responsabilitat, de seny o de sentit comú.

Tanmateix és un fet contrastable que la CUP és l’única organització política que estableix un principi de renovació de càrrecs segons el qual els líders no poden renovar més d’una legislatura. Amb aquesta rotació continua es remarca la necessitat de distingir clarament el que significa viure per la política del què representa viure de la política, tal i com Max Weber exposà. En el primer cas viure per la política dóna sentit a la pròpia vida, en el segon la política esdevé simplement una professió, una forma de guanyar-se la vida.

Tot i que el propi Weber emfasitza que la contraposició no és necessàriament excloent -es pot viure per i de la política-, sembla evident pensar que la rotació de càrrecs, el canvi continu és quelcom imprescindible per evitar la fossilització del sistema. Al capdavall si hom roman durant dècades en càrrecs polítics gestionant tota mena de pressupostos i recursos públics, és raonable preveure que s’afebleixin lentament els vincles amb els representats polítics i simultàniament augmenti el risc de creació de xarxes de complicitat més enllà del què la llei i l’ètica pot considerar com a acceptables.

El plantejament de la CUP parteix de la idea que tots som, tots hem de ser polítics: en la mida que votem, que aplaudim, que protestem, que opinem i pensem per iniciativa pròpia. I en aquesta lògica, també hem d’assumir la funció de representació política, per bé que sempre ocasionalment. 

Però la rotació continua, a banda de seguir un criteri ètic de democràcia, d’igualtat i llibertat d’oportunitats, esdevé un instrument pràctic i concret que dificulta enormement la creació de xarxes corruptes consolidades i la corrupció sistemàtica.

Per això el sorprenent no és que la CUP tingui aquesta pràctica política sinó que la resta de les organitzacions no la repliquin. Paradoxalment la CUP, considerada antisistema, antiordre i antitot com a sinònim d’organització mancada de tota responsabilitat, mostra el camí que ha de seguir el sistema si vol evitar d’una vegada per totes la corrupció sistèmica.

En aquest assumpte, si més no, l’organització del seny i la responsabilitat és sens dubte la CUP. 


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •