PER QUÈ LES EMPRESES D’ECONOMIA COL·LABORATIVA NO SÓN COOPERATIVES?

3810
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Si les empreses d’economia col·laborativa (o sharing economy) fan del compartir el seu element distintiu respecte les empreses tradicionals, com és que més del 99% d’aquestes empreses no adopten la fórmula jurídica cooperativa i en canvi sí que ho fan amb el majoritari model mercantil?

Si comparem els atributs positius associats a una i altra potser podem resoldre l’interrogant…

Alguns dels atributs positius associats a l’economia col·laborativa són:

  1. L‘economia col·laborativa és un nou sistema econòmic a partir del qual es comparteixen i s’intercanvien béns i serveis a través de plataformes digitals.
  2. Suposa un canvi cultural en els hàbits de consum.
  3. En l’economia col·laborativa l’important és la confiança entre les persones.
  4. Suposa el pas d’un escenari de consumisme individualitzat cap a nous models potenciats pels mitjans socials i les plataformes de tipus peer-to-peer (xarxes entre iguals).
  5. L’economia col·laborativa és una manera d’optimitzar recursos inactius (marketplaces de segona mà).
  6. L’economia col·laborativa empodera els ciutadans perquè permet que generin activitat econòmica de manera individual.
  7. L’economia col·laborativa és una nova manera de fer, de pensar.
  8. L’economia col·laborativa impulsa la col·laboració entre persones més enllà de les marques.
  9. La propietat ja no és important. L’important és l’accés, l’ús de les coses.

Alguns dels atributs positius associats al cooperativisme:

  1. Les cooperatives són empreses amb un objectiu social prioritari.
  2. Les cooperatives es doten dels recursos necessaris per a poder actuar en el mercat.
  3. Per les cooperatives l’obtenció de beneficis és un instrument necessari per assolir el seu objectiu social.
  4. Les cooperatives aposten per la propietat col·lectiva dels mitjans de producció.
  5. En el model cooperatiu el procés de decisió i control és democràtic.
  6. El model cooperatiu prioritza les persones i el treball per sobre del capital.
  7. Les cooperatives reparteixen excedents entre socis treballadors i socis consumidors.
  8. Les cooperatives prioritzen la producció de béns i serveis socialment útils.
FLORS
Il·lustració: Roger Sunyer i Tatxer ©

Si llegim uns i altres atributs constatarem que hi ha una gran coincidència entre el model d’economia col·laborativa i el de l’economia cooperativa. Però aleshores, com s’explica que el model cooperatiu no sigui l’escollit per les empreses d’economia col·laborativa? 

Les raons poden ser com de costum múltiples, però d’entrada n’hi ha una d’especialment rellevant: el diferent enfocament del benefici. I és que pel model cooperatiu el benefici no és una finalitat en sí mateixa sinó un instrument per assolir els objectius socials. En canvi, per les empreses d’economia col·laborativa el benefici és el primer objectiu. Òbviament, la realitat a acostuma a ser molt més complexa i podem trobar casos de tot tipus però crec que es pot apuntar una tendència diferent entre els emprenedors cooperatius i els col·laboratius. Aquesta tendència apunta al fet que probablement mentre la motivació dels emprenedors cooperatius serà majoritàriament complir el seu objectiu social mitjançant la creació d’una empresa cooperativa, pels emprenedors col·laboratius serà obtenir el màxim benefici mitjançant el creixement de l’economia digital.

Per uns i altres, doncs, el repte serà veure si és possible construir una economia col·laborativa basada en empreses cooperatives.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •