UBER O TAXI? AQUESTA (JA) NO ÉS LA QÜESTIÓ

474
  • 27
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Hi ha qui té clar que Uber és, sense cap mena de dubte, la millor opció: millor servei, millor preu i a més la plataforma online permet ingressar diners a qui lliurement decideixi posar-se a conduir, qui tingui la voluntat d’aconseguir la millor satisfacció dels seus usuaris i estigui disposat a sotmetre’s a la seva valoració tan immediata com continua.UBER

D’altres però prefereixen el taxi. La seva defensa no acostuma a anar vinculada al servei sinó més aviat a una mena de complictat amb la seva aparent debilitat respecte el gegant americà. S’acostuma a defensar així el taxi com a exemple de model tradicional davant de la creixent americanització de l’economia; s’oposa les bondats de la petita empresa davant del poder de les grans corporacions amb seus socials vés a saber on; els més contraris critiquen la precarietat laboral de les platafomes o fins i tot adverteixen del seu futur posicionament monopolístic.

Molts ciutadans se senten identificats amb elements de cada argumentació i no poden evitar navegar amb una certa ambivalència. Tanmateix la qüestió real ja no passa per haver d’escollir entre Uber o taxi. Veiem el perquè.

David Harvey explica com la mecànica del capitalisme i la seva tendència -contradictòria per uns i del tot lògica per altres-  per voler alliberar-se de la competència quan abans millor tot creant monopolis que permetin generar excedents d’una manera més fàcil, segura i previsible.  Això no obstant, ningú es pot adormir perquè tard o d’hora -el propi Harvey ho reconeix-, els monopolis es trenquen quan apareix una innovació tecnològica que esquerda els murs darrera els quals vivia fins aleshores plàcidament el sector monopolístic.

La conseqüència evident de la col·lisió és una crisi sectorial amb vinculacions directes a l’àmbit normatiu i tributari i, fins i tot, en funció del sector, amb considerables efectes en els patrons culturals i socials. La perspectiva històrica sobre el capitalisme ens permet constatar que la crisi acostuma a allargar-se fins que una nova normativa acull la disrupció del nou agent en qüestió, precipitant així l’extinció dels vells operadors.

Sembla raonable pensar que quelcom semblant ja està passant en relació al món del taxi…UBER

Sens dubte és comprensible la reacció i la resistència de qui veu perdre les seves condicions monopolístiques; i encara és més comprensible l’angoixa d’un taxista que ha invertit 100,000 Euros o més per adquirir una llicència o la d’aquell que viu amb gran preocupació una més que previsible extinció de la seva via principal de generació d’ingressos. I d’aquí s’entenen en bona manera les reaccions virulentes contra el model disrputiu de les plataformes digitals.

Desde la perspectiva de la gestió pública, una vegada esclata el conflicte d’interessos entre sectors, on sempre hi ha guanyadors i perdedors, pot ser temptador parapetar-se darrera l’enfrontament de dos models; victimitzar a uns i culpabilitzar als altres; fomentar un discurs catastròfic contra la mercantilització de la ciutat o atiar la mirada nostàlgica d’un passat que en realitat mai va existir.

Però una administració pública honesta hauria de ser conscient de l’escenari típic del capitalisme que tots hem vist reproduir en multitud de sectors econòmics: lleteries, sastreries, botigues de fotografia, llibreries, colmados, botigues de discos i així fins una llista inacabable.

Lluny per tant de contribuir a l’enfrontament dels dos models, una administració pública democràtica en una economia de mercat capitalista, hauria de partir del funcionament de la realitat econòmica i ser capaç d’entreveure els avantatges per a la ciutadania, aprofitar les oportunitats que el nou escenari permet, adaptant-se a la realitat per extreure oportunitats amb astúcia i sobretot oblidar-se d’actituds passives o que pretenguin, pel contrari adaptar la realitat a la de l’administració pública.UBER

Una gestió pública intel·ligent hauria de ser capaç de gestionar la transició de models tradicionals a les noves formes de transport obertes via plataforma digital d’una manera que pogués ser acceptable per uns i pels altres; identificar les oportunitats que aquesta innovació ofereix per una economia ciutadana (en termes d’ingressos per al conductor, d’estalvi per a l’usuari o de contribució tributària per al conjunt de la ciutadania) facilitant aquesta adaptació atenent també directament perjudicats, si convingués fins i tot amb algun tipus de contraprestació.

¿Hi estàs d’acord? 


  • 27
  •  
  •  
  •  
  •  
  •