ELS NOUS MUNICIPALISMES

326
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Sigui com a reacció davant de la crisi, sigui per la pròpia maduració i evolució de les societats democràtiques, el cert és que hi ha una proliferació imparable de protestes i manifestacions de rebuig més o menys organitzades respecte a la dinàmica política local i global, des de Seattle fins a Barcelona. Aquest moviment local i global al mateix temps ha implicat l’aparició de noves estratègies i nous projectes polítics. Alguns d’ells expliciten la seva herència de tradicions ideològiques clàssiques (anarquisme, comunisme, socialisme, mutualisme, etc) altres en canvi, tenen més recança i es mostren més aviat com una mena de restyling ideològic. En qualsevol cas, tant els projectes que vénen de lluny com els projectes que acaben de sorgir convergeixen en la necessitat de renovar profundament dinàmiques fossilitzades a les institucions polítiques. Probablement on aquesta onada s’hagi vist de forma més evident és en l’àmbit local i a les institucions municipals: són els nous municipalismes.

Des d’una perspectiva de gestió econòmica es pretén impulsar una desglobalització, una relocalització de sistemes socioeconòmics que emergeixin davant les embestides neoliberals (suposadament liberals) de les grans corporacions amb la complicitat d’institucions polítiques internacionals (Troika). Nous municipalismes que contemplen l’organització local-ciutadana com un referent i que reivindiquen la necessitat d’impulsar les economies locals, el cooperativisme en totes les seves expressions (xarxes de prosumidors, mercats socials, cooperatives de treball, economies col·laboratives, etc.) que volen contribuir definitivament a frenar la creixent desigualtat social sense posar en risc els límits que imposa el planeta.

Uns nous municipalismes que conviden a repensar la política des d’ella mateixa, cercant la seva essència. Des de la innovació i des del constant esforç per estendre experiències i laboratoris vivencials al conjunt de la ciutadania. Nous municipalismes per tant decidits a actuar en l’àmbit local per contribuir a canviar el món global. Des d’una perspectiva de la gestió política, encara que de forma heterogènia, diversa i de vegades fins i tot contraposada en alguns temes, els nous municipalismes estan reivindicant la necessitat d’impulsar les institucions polítiques des del teixit social, des de baix, des dels costats, des d’on sigui, però en la línia d’avançar cap una gestió pública més cooperativa.

Caldrà esperar encara per poder valorar si les noves maneres de fer política han estat capaces de teixir les aliances estratègiques necessàries per impulsar canvis estructurals, si tindran el pragmatisme necessari per aconseguir les majories que permetin consolidar aquests canvis sense haver de cedir excessivament en el procés per assolir-les. Certament només amb el temps podrem valorar suficientment si els canvis que es volen impulsar s’han consolidat, si han arrelat i sobretot si han servit per al seu propòsit fonamental: bastir els fonaments d’una societat més justa i igualitària i, en conseqüència, més lliure per a tothom.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •