BILDELBERG, EL GOVERN MUNDIAL A L’OMBRA?

1067
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

El procés d’acumulació de capital es produeix fonamentalment a partir de l’obertura de nous mercats per poder crear monopolis d’on extreure les rendes del capital. És així com es produeix un procés d’acumulació de capital que genera un procés de concentració de les marques en grans grups i grans corporacions. És fonamental doncs per als grans oligopolis crear, construir i bloquejar els monopolis impedint (per petits que siguin) que micro, petits o mitjans empresaris locals puguin fer nosa als grans grups i al mateix temps superar tant les barreres dels poders públics com els límits geogràfics i sectorials per tal que es puguin crear nous mercats on definir a la vegada nous monopolis.

bilderbergÉs així com s’ha anat creant la classe corporativa, una classe producte del desenvolupament del capitalisme els darrers cinquanta anys, producte de la gran acumulació de capital en grans grups corporatius. La classe corporativa té un altíssim nivell de consciència de sí mateixa, que es tradueix en una gran autonomia ideològica, la solidesa de la qual li ha permès exercir una influència determinant en les polítiques públiques dels darrers desenis. Com? Doncs, per exemple, a través del Grup Bildelberg i la Comissió Trilateral.

No és estrany per tant que el Grup Bildelberg i la Trilateral siguin organitzacions aristocràtiques i oligàrquiques. Ningú en definitiva els ha escollit per a desenvolupar la seva funció: mantenir el seu enorme poder i, si s’escau, augmentar-lo. Però més que imposar la seva voluntat mitjançant conspiracions, la seva activitat fonamental és construir l’hegemonia de la classe dominant creant fonamentalment consensos al voltant de les seves línies mestres (principalment entre els agents econòmics) i després creant les condicions per tal que les idees-força es vagin imposant en la societat.

Per aquest motiu tampoc és d’estranyar que no siguin pocs els caps de govern occidentals o els presidents de bancs centrals que hagin format part del seu Comité Directiu o hagin estat convidats a una reunió delGrup Bildelberg. Aquesta assiduitat sumada a la presència de personalitats de l’elit econòmica i política, com Kissinger o Rockefeller, i al secret de les reunions han facilitat el terreny de la literatura complotista. Segons aquesta el Bildelberg seria el “govern mundial a l’ombra”, la darrera seqüència d’una reduïda oligarquia que domina el món ininterrompudament des de la república veneciana… Però cal tenir present que sovint les fantasies acaben trivialitzant un fenomen molt real i que de fet és comú al llarg de la història, el poder i la seva gestió, perquè al llarg de tota la història s’han donat formes organitzatives específiques no democràtiques per tal de mantenir les condicions de privilegi d’un grup determinat.

La qüestió doncs fonamental que planteja el Grup Bildelberg és de democràcia. El fet aquestes organitzacions estiguin configurades per una minoria ínfima, procedent generalment d’uns pocs estats rics i poderosos, que discuteixin a porta tancada impedint que es divulgui el contingut d’aquestes discussions i, especialment, que aconsegueixin influir en les decisions de molts països, inclosos els europeus, afectant a centenars de milions de persones, evidencia tant la necessitat de construir poders públics democràtics com la conveniència de democratitzar l’economia. La qüestió és, doncs, aparentment senzilla: volem que un reduït grup decideixi el destí de milions de ciutadans o bé volem que milions de ciutadans decideixin sobre el seu destí més immediat?

Es tracta doncs una vegada més de triar entre ciutadans a remolc de l’economia especulativa o una economia ciutadana creada, controlada i orientada cap al conjunt de la ciutadania.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   
Article anteriorCOM ES POT FRENAR EL PODER DELS GRANS OLIGOPOLIS?
Següent articleBARCELONA POSA’T LLETJA!
Roger Sunyer és politòleg (UAB) i Màster en Direcció Pública (ESADE), assagista i escriptor. Ha publicat llibres d'assaig: Hacia una economía ciudadana i El turismo ciudadano y sus enemigos i llibres de ficció: El dilema existencial de Gerard Maler, Contes breus, brevíssims, d'escletxes i atzucacs, Relats del carrer (en preparació) | Twitter: @rogersunyer