BANCA ÈTICA I PRINCIPI D’IMPLICACIÓ

473
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

Si bé és cert que moltes inversions ètiques es basen en un criteri negatiu19, també és cert que allò que caracteritza pròpiament un banc ètic és l’adopció d’un criteri positiu en la seva política d’inversions2

En la pràctica, qualsevol inversió comporta una sèrie d’implicacions socials, mediambientals, distributives i ètiques, que quasi mai no s’inclouen en els balanços financers. El resultat d’una anàlisi exclusivament financera ignora aquests efectes, de manera que efectua un còmput equivocat dels resultats, positius o negatius, de la iniciativa de la inversió. Si qualsevol inversión comporta una sèrie d’implicacions socials, mediambientals, distributives i ètiques, que quasi mai no s’inclouen en els balanços financers. Tota inversió té implicacions ètiques, el propòsit de la inversión ètica és fer explícites i intencionals aquestes implicacions. En part, l’objectiu és donar expressió a preferències ètiques específiques. A banda, doncs, de seguir el criteri negatiu, a més adopta un caràcter proactiu invertint en projectes que sí consideren que compleixen els principis ètics establerts (projectes cooperatius, de sostenibilitat, comerç just, autoocupació, inserció sociolaboral…). A banda de reivindicar el paper del sistema financer com a facilitador del flux de l’estalvi a la inversió productiva, la banca ètica proposa una alternativa real, concreta i existent.

La implementació de la política ètica, tal com esmentàvem en referència al principi d’ètica aplicada, no es limita a una simple declaració de principis. Es tracta d’integrar els principis en el caràcter de l’entitat. Òbviament, la declaració de principis emmarca els criteris d’actuació però aquí, com sempre, el repte fonamental és l’aplicació, la implementació d’aquests principis. Des del punt de vista de les inversions financeres es tracta, per tant, de col·locar els recursos en productes ètics però el repte real és saber si realment es compleixen els principis que s’expliciten. Per això, existeixen les empreses d’investigació ètica i social, la funció principal de les quals és comprovar que les empreses susceptibles d’invertir compleixen els principis declarats en la política de l’entitat (no armament, no nuclears, no suport a règims dictatorials…).

El problema, però, no acaba aquí perquè també caldrà aprofundir en com es fa aquesta investigació, quins criteris i quins nivells d’exigència s’apliquen per tal d’evitar, de nou, situacions paradoxals en què conegudes transnacionals amb responsabilitats provades en situacions de genocidis culturals són capdavanteres en determinats tipus de rànquings ètics.

La creació de comitès ètics també sol ser un recurs habitual en la mesura que serveixen com a òrgan que vetlla per al compliment i aplicació de la política ètica, tot i que sovint actuen com a comitès de seguiment general, per exemple, del tipus d’anàlisi social que es faci dels projectes finançats, la política d’inversions de l’entitat… De fet, la implementació de la doble anàlisi econòmica i social és una de les qüestions més importants. Així, quan un projecte sol·licita finançament, l’anàlisi econòmica no podrà anar deslligada de l’anàlisi ètica o social. És clar, però, que al nostre país, l’aplicació de metodologies objectivables per a aquesta mena d’anàlisis és encara enuna fase molt embrionària. Per més informació clica aquí.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •