BANCA ÈTICA I PRINCIPI DE TRANSPARÈNCIA

357
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

L’aplicació d’aquest principi implica aplicar un transparència absoluta de la gestió de l’entitat tant en la concessió de préstecs com en les inversions. A banda de contribuir localment amb la seva activitat de finançament diària, contribueix a sensibilitzar els estalviadors/inversors perquè boicotegin aquelles empreses que vulneren flagrantment els nostres propis principis ètics.

Davant la pregunta “Saps on van els teus diners?” és obvi encara molts respondrien més aviat “No, ni vull saber-ho!”. El principi de coherència, abans esmentat, apel·lava a la coherència de l’ús dels nostres estalvis a partir de la constatació de la paradoxa participativa o de la constatació d’una contradicció permanent, però si un no n’és conscient… Així, doncs, al meu entendre, la transparència és una condició necessària per implicar els propis ciutadans/es en la gestió i en l’aplicació dels principis ètics en l’activitat diària. Així, vés a saber si un dia será popular allò de “Digue’m on estalvies i et diré qui ets” o, en la seva versió més emprenedora, “Digue’m on inverteixes i et diré qui ets”. Finalment, la transparència de la banca ètica és allò que li dóna legitimitat per demanar a les cooperatives, les ONG, les associacions, les administracions o les persones un ús coherent dels seus propis recursos.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •