BANCA ÈTICA I PRINCIPI DE PARTICIPACIÓ

396
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

El fenomen de la banca ètica, considero, s’ha d’entendre en el context d’un creixent procés de participació ciutadana més enllà de la participació clàssica de les democràcies representatives modernes. La creixent pèrdua de sobirania dels estats per efecte de la globalització econòmica i, conseqüentment, la pèrdua de control social que l’estat podia exercir suposa a la vegada l’impuls, de nou, de moviments socials de carácter transnacional o global que treballen per reconduir el creixent descontrol i irresponsabilitat de l’economia mundial.

La banca ética s’ha d’entendre en el context d’un creixent procés de participación ciutadana més enllà de la participación clàssica de les democràcies representatives modernes.

Amb la proliferació del fenomen de la globalització és cada vegada més palpable que la simple participació tal com la defineixen les modernes democràcies és insuficient. Com acostuma a passar, malgrat un tradicional pessimisme sobre la capacitat de canviar les coses, la realitat s’imposa a la formalitat o a la legalitat i, des de fa ja anys, moviments socials cada vegada més nombrosos proposen fórmules de participación “política” més enllà de les convencionals. Si habitualment tenim el vot electoral, fenòmens com el del comerç just, el consum responsable o la banca ètica proposen, d’alguna manera, el vot-consum i el vot-estalvi/inversió. La banca ética planteja aquí un dels seus aspectes més innovadors en el sentit que, a banda de contribuir localment amb la seva activitat de finançament diària, contribueix a sensibilitzar els estalviadors/inversors perquè boicotegin aquelles empreses que vulneren flagrantment els nostres propis principis ètics. Així, de nou, del cercle viciós es passa al cercle virtuós que esmentàvem en el principi de coherència.

El principi de participació implica també que la presa de decisions s’efectua de manera democràtica. Aquest fet lliga encara més la idea banca ètica amb la llarga tradició cooperativa de democràcia econòmica. La participació, però, no pot quedar reduïda a l’acció formal de votar sinó que els socis o accionistes han de participar (formar part) en la definició de la política ètica de l’entitat, en la priorització dels criteris (mitjançant enquestes, entrevistes, debats…). Sense anar més lluny, el Cooperative Bank feia servir el mètode de les enquestes per definir i concretar la seva política ètica.

En definitiva, el principi de participació implica que els inversors/estalviadors són els sobirans de l’entitat (sense distinció de capital), participen en la definició de la política ètica, no pas entesa com un decàleg sinó com el nucli inspirador de la pràctica diària. En definitiva, l’aplicació de la famosa autogestió financera. Per més informació clica aquí.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •