BANCA ÈTICA I EL PRINCIPI DE COHERÈNCIA

448
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

El principi de coherència fa referència a l’objectiu d’evitar el que podríem considerar una mena de paradoxa participativa, en la mesura que ens manifestem en actes, campanyes i manifestacions per a una economia més humana, un món sense armes o sense nuclears, mentre els nostres estalvis poden estar contribuint, per bé que indirectament, a finançar justament tot el contrari, és a dir, empreses d’armament, centrals nuclears, desforestació o explotació dels drets bàsics dels treballadors.

Sense anar més lluny, aquest és un dels orígens moderns de les inversions ètiques. Als Estats Units, concretament, es creen les primeres iniciatives d’inversions ètiques en el marc del moviment social general de rebuig a la guerra del Vietnam, quan els diversos sectors (universitats, d’església…) s’adonen que els seus estalvis i inversions s’adreçaven justament a finançar les empreses d’armament que produïen el material bèl·lic per a la guerra.

Un altre exemple d’origen modern de les inversions ètiques, lligat a la necessitat de coherència, el trobem al Regne Unit. El govern britànic s’havia adherit a la política d’embargament econòmic, decretat contra Sud-àfrica per les Nacions Unides, amb l’objectiu declarat de pressionar l’esmentat país perquè aturés la seva política racista. Malgrat l’embargament decretat, moltes empreses vulneraren el decret. Així, i davant la passivitat governamental, per iniciativa, en primer lloc, de la població negra, i amb el suport d’amplis sectors socials, ONG, etc., es començà a investigar les empreses britàniques que violaven el decret i s’engegà una campanya per boicotejar-les tant des del punt de vista dels consumidors com dels inversors.

Arreu proliferen situacions en què els diversos col·lectius socials prenen consciència –quasi per accident– de la importancia de controlar la destinació dels seus estalvis; així com els grups d’oposició a la guerra de Vietnam descobreixen que els seus diners han estat invertits en empreses de venda d’armes, diverses associacions mèdiques s’adonen que posseeixen títols d’empreses de tabac, que grups d’església inverteixen en armament… A partir de la constatació d’aquesta paradoxa les inversions ètiques intenten passar del vell cercle viciós a la creació d’autèntics cercles virtuosos on l’estalvi i la inversión d’entitats i persones que creuen en una economia al servei de les persones es dedica exclusivament a empreses i iniciatives socials coherents amb aquest principi. Aquesta proliferació de fenòmens arreu desemboca en la creació de bancs ètics. Per més informació sobre banca ètica clica aquí.


  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •